Steve McIntyre, líder del projecte Debian durant diversos anys, va prendre la iniciativa de repensar l'actitud de Debian cap a l'enviament de firmware propietari, que actualment no està inclòs a les imatges d'instal·lació oficials i es proporciona en un dipòsit «non-free» per separat.
En opinió de Steve, tractar daconseguir lideal de lliurar únicament programari de codi obert genera dificultats innecessàries per als usuaris, que en molts casos han d'instal·lar firmware propietari si volen que el maquinari funcioni correctament.
El microprogramari propietari es col·loca en un repositori no lliure separat, juntament amb altres paquets distribuïts sota llicències obertes i no lliures. El repositori no lliure no és oficialment part del projecte Debian i els paquets que conté no es poden incloure a la instal·lació ni a les compilacions en viu.
A causa d'això, les imatges d'instal·lació amb firmware propietari es construeixen per separat i es classifiquen com a no oficials, encara que el projecte Debian les desenvolupa i manté formalment.
Així, s'ha aconseguit un cert statu quo a la comunitat, en què es conjuguen el desig de distribuir únicament programari de codi obert i la necessitat de firmware per als usuaris. També hi ha un petit conjunt de firmware lliure, que s'inclou en les compilacions oficials i el repositori principal, però hi ha molt pocs firmware d'aquest tipus i no són suficients en la majoria dels casos.
L'enfocament de Debian crea molts problemes, inclosos els inconvenients per als usuaris i el malbaratament de recursos en compilar, provar i allotjar compilacions no oficials amb firmware tancat. El projecte presenta imatges oficials com les principals compilacions recomanades, però només confon aquests usuaris, ja que troben problemes de suport de maquinari durant el procés d'instal·lació.
L'ús de compilacions no oficials condueix sense saber-ho a la popularització del programari no lliure, ja que l'usuari, juntament amb el microprogramari, també rep un dipòsit no lliure connectat amb un altre programari no lliure, mentre que si el microprogramari s'oferís per separat, seria possible fer-ho sense incloure el repositori non-free.
Recentment, els fabricants han recorregut cada vegada més a l'ús de microprogramari extern carregat pel sistema operatiu, en lloc de subministrar microprogramari a la memòria permanent dels propis dispositius. Aquest firmware extern és requerit per molts adaptadors moderns de gràfics, so i xarxa.
Alhora, la qüestió de quant firmware es pot atribuir als requisits de subministrar només programari lliure és ambigua, ja que, de fet, el firmware es realitza en dispositius de maquinari, i no al sistema, i es refereix a equips. Amb el mateix èxit, els ordinadors moderns, equipades fins i tot amb distribucions completament gratuïtes, executen firmware integrat a l'equip. L'única diferència és que el sistema operatiu carrega part del microprogramari, mentre que altres ja estan instal·lats a la ROM oa la memòria Flash.
Steve ha presentat cinc opcions principals per al disseny del lliurament de firmware a Debian, que està previst que se sotmetin a votació general dels desenvolupadors:
- Deixeu tot com està, subministreu firmware tancat només en assemblatges no oficials separats.
- Deixeu de proporcionar compilacions no oficials amb firmware no lliure i alineeu la distribució amb la ideologia del projecte de lliurar només programari lliure.
- Moveu les compilacions no oficials amb firmware a la categoria de les oficials i envieu-les en paral·lel i al mateix lloc amb compilacions que inclouen només programari gratuït, cosa que facilitarà que l'usuari trobi el firmware desitjat.
- Incloeu firmware patentat en assemblatges oficials regulars i rebutgi proporcionar assemblatges no oficials individuals. El desavantatge d'aquest enfocament és que el dipòsit no gratuït està habilitat per defecte.
- Separeu el microprogramari propietari del dipòsit no lliure en un component de microprogramari no lliure separat i envieu-lo a un altre dipòsit que no requereixi l'activació del dipòsit no lliure. Afegiu una excepció a les regles del projecte que permeti la inclusió d'un component de microprogramari no lliure als assemblatges d'instal·lació regulars. Per tant, serà possible rebutjar la formació d'assemblatges no oficials separats, incloure microprogramari en assemblatges regulars i no activar el dipòsit no gratuït per als usuaris.
El mateix Steve advoca per l'adopció del cinquè punt, que permetrà que el projecte no es desviï massa de la promoció del programari lliure, però alhora faci que el producte sigui convenient i útil per als usuaris.
L'instal·lador proposa separar explícitament el microprogramari gratuït del no gratuït, cosa que brinda a l'usuari l'oportunitat de prendre una decisió informada i informar-li si el microprogramari gratuït disponible és compatible amb el maquinari actual i si hi ha projectes per crear microprogramari gratuït per als dispositius existents. A l'etapa de descàrrega, també està previst afegir una configuració per deshabilitar el paquet amb microprogramari no gratuït.
font: https://blog.einval.com/
jo crec que està bé com està amb non-free i main ben separats, però ja que esmenta el tema l'home aquest, potser és el moment de ser més radicals, eliminar non-free del tot i que es converteixi en una distro lliure pura ja la M el non-free. A qui no li agradi, alternatives no n'hi falten, com ubuntu per exemple.
El que no poden de cap manera és ficar programari no lliure a main. Jo crec que si ho fan molts abandonessin aquesta distro, debian deixaria de ser debian, no tindria cap sentit.
Fa una estona vaig fer un comentari a la nota on es parla de l'aprovació de votació secreta a Debian (encara el comentari no està aprovat): https://blog.desdelinux.net/los-desarrolladores-de-debian-aprobaron-la-posibilidad-de-votacion-secreta
Amb aquesta nota i el comentari confirmaràs que Debian deixarà de ser el que és.