El codi obert sembla que s'ha convertit en sinònim de treball gratuït, això és el que han expressat la majoria dels desenvolupadors en una enquesta recent de Digital Ocean. En ella ens diu que els desenvolupadors senten que haurien de rebre una compensació per les seves contribucions, primer de les grans empreses de tecnologia.
L'enquesta es basa en els comentaris de 4.440 desenvolupadors que participen en projectes de codi obert a Amèrica del Nord, Europa i la regió d'Àsia i el Pacífic. Més de la meitat dels enquestats creu que s'hauria de pagar als assistents perquè contribueixin a projectes de codi obert (54%), mentre que aproximadament un terç està indecís i només el 12% dels enquestats estan en contra de pagar les persones per les seves contribucions.
Pel que fa a la qüestió de qui s'ha de pagar, l'informe destaca una divisió entre els enquestats.
El 35% creu que cal pagar als mantenidors, el 30% creu que s'han de pagar als contribuents i el 25% creu que s'han de pagar els autors per la seva feina.
Curiosament, les generacions més joves recolzen molt més el pagament de contribucions al codi obert que alguns dels seus parells més grans. El 60% dels enquestats de 18 a 24 anys creu que les persones haurien de ser compensades per les seves contribucions al codi obert, mentre que només el 53% dels de 25 a 34 anys, el 51% dels de 35 a 44 anys, el 42% dels de 45 a 54 anys i només el 34% dels més grans de 55 hi estan d'acord.
També es va preguntar als enquestats qui hauria de finançar aquests pagaments. Aproximadament la meitat dels enquestats pensen que les empreses de tecnologia haurien de finançar el pagament de contribucions de codi obert, mentre que una quarta part pensa que els propietaris de projectes o les persones haurien de pagar.
En un àmbit alimentat per donacions que permeten alliberar el «salari» dels mantenidors, Andre Staltz assenyala que “La majoria del 80% dels projectes de codi obert considerats sostenibles en realitat reben ingressos per sota dels estàndards de la indústria o fins i tot per sota la línia de pobresa. A les xifres, el creador de la xarxa social Manyverse va revisar els 58 projectes més populars de la plataforma OpenCollective, una elecció que va justificar per la disponibilitat de dades financeres dels projectes allà enumerats.
“Més del 50% dels projectes estan marcats en vermell: són aquells que no poden brindar el suport necessari als que els mantenen per sota de la línia de pobresa. El 31% dels projectes estan marcats en taronja i consisteixen en desenvolupadors llestos per treballar per un salari que es consideraria inacceptable a la nostra indústria. El 12% està marcat en verd i només el 3% està marcat amb blau: Webpack i Vue.js. Els ingressos de GitHub per estrella són importants: els projectes sostenibles solen tenir més de 2 dòlars per estrella. Tot i això, el valor mitjà és d'1,22 dòlars per estrella. La mida de l'equip també és important per a la sostenibilitat: com més petit és l'equip, més possibilitats tenen de donar suport als mantenidors. La donació mitjana per any és de $ 217, que és substancial quan
Staltz creu que un dels problemes del codi obert és que “aquests projectes en què depenen moltes empreses necessiten donacions i no obtenen prou.
“Des del principi, has de llançar el projecte sota una sòlida llicència copyleft. Després, cal iniciar una campanya de crowdfunding per convertir la llicència del projecte en una de més permissiva una vegada que hi hagi prou fons disponibles”, suggereix com a model de finançament de projectes de codi obert.
Tot i que la participació general de codi obert va disminuir el 2020 segons l'enquesta Digital Ocean, el 63% dels que van participar activament informen un augment en la seva activitat.
Això és degut a tres factors: el 29% diu que ha tingut més temps lliure, el 28% vol utilitzar aquest temps per aprendre i el 15% es mostra inflexible sobre la seva contribució a una causa propera al seu cor.
font: https://www.digitalocean.com
En relació amb els dos assumptes principals de l'article, puc comentar el següent:
1.- És fonamental que totes les persones involucrades en els projectes de codi obert i «accés lliure» siguin recompensades i/o rebin una bonificació per les seves aportacions en aquests projectes.
2.- No obstant, quan es tracta de decidir a qui remetre les aportacions s'enfronta un al següent dilema moral -que s'aprecia al Cas d'Estudi:
Suposeu que utilitzem GNU/Linux, Linux Mint, Apache Open Office, GNU Radio, Jupyter i Python per promoure -en una Universitat Publica- l'ocupació de la Tecnologia Open Source i els seus múltiples beneficis en el Procés Ensenyament-Aprenentatge de l'Àrea de Telecomunicacions. A aquest supòsit afegiu-vos que el projecte manca de Patrocinis Institucionals i/o Governamentals. Només hi ha la FE cega i els pocs recursos d'un petit grup de professors (almenys dos) que intenten promoure l'ús d'aquesta tecnologia entre els alumnes; mateixos que -a mitjà termini- s'integressin al Mercat Laboral.
Quins són aleshores els problemes a què s'enfronten Docents i Alumnes?
1.- Deixar les coses com estan i evitar les corbes d'aprenentatge de tals actors així com els costos en numerari i en temps que implica el Canvi de Tecnologia d'Ensenyament-Aprenentatge.
2.- Pagar la «quota de peatge» (en temps, esforç i maldecaps) que reclama invariablement la Tecnologia Open Source; i, simultàniament, actuar tant de Promotors del Moviment com coadjuvar a aconseguir que el Coneixement estigui a l'Abast de Tots els que vulguin i/o necessitin promoure'n l'autoaprenentatge i les competències laborals.
És quan s'adopta la segona línia d'acció que es presenta el dilema moral concatenat amb l'implicat a la primera decisió:
SI TINC UN RECURS ECONÒMIC LIMITAT (Doncs del sou de professor d'assignatura cal fer economies per donar suport als col·legues implicats i esforçats a lliurar-nos Productes/Serveis de la qualitat que caracteritzen el moviment Open Source) però estic utilitzant els Productes/Serveis de les següents Comunitats:
1.-GNU/Linux.
2.-GNU Ràdio.
3.-Python.
4.-Jupyter.
5.-Apache Open Office.
6.-Linux Mint.
7.-ALSA.
A QUI FAIG ARRIBAR un recurs que usualment és molt limitat? Hi ha un mecanisme on -si algú com el subscrit- en reconèixer honestament davant de la FSF que s'usen certs productes es faci UN Únic Diposito i d'aquí es faci una distribució Equitativa entre les Comunitats?
Doncs segons entenc, perquè pugui utilitzar Linux Mint, han de fer la seva feina almenys Quatre Comunitats: GNU/Linux, Debian, Ubuntu i Linux Mint i aquí també es materialitza un altre dilema moral: Qui realitza més labor?
Finalment, i sense pretendre justificar la manca d'aportacions en numerari del subscrit, COM UN ACTE DE FE CEGA personal, pressuposo que PRIMER és convenient generar la necessitat de la Tecnologia i posteriorment la gran comunitat lligada al moviment open source podrà accedir a més beneficis per als col·legues que ens comparteixen: COR, FE, coneixements, esforç, temps i part del seu numerari (doncs el Treball BEN Realitzat amb Goig, Lliure i Desinteressadament, …, …, NO TÉ PREU!, …, ni hi ha qui pugui pagar-ho !SENSE EMBARGAMENT, TAMBÉ TÉ VALOR monetari).
Conclusions:
1.- Cal pagar el COST de la nostra FE a una Comunitat d'Interessos que ens superés com a individus, ja sigui temporalment com en aportació al benestar de la Humanitat.
2.- Cal Promoure els Productes i Serveis que ofereixen, a la Comunitat on ens desenvolupem, tant la FSF com el moviment Open Source entre les noves generacions: hi ha Tants Usuaris com de Desenvolupadors de Programari, Documentació, Serveis, etc. Potencials que només hem de recordar Leonardo da Vinci: «Oh! Déu i tu que ens lliures tot per tan sols un esforç!»
3.- Què seria de la Comunitat GNU/Linux si els promotors originals del moviment s'haguessin fixat primer quan els pagaven i després s'haguessin posat a treballar?
4.- Què seria de la Humanitat si Pascal, Leibnitz, Gauss, Fourier, Newton, Planck, De Broglie, …, …, i molts altres ENS HAGUESSIN NEGAT l'accés al producte del seu esforç, cura i, sobretot, a la QUALITAT DE LA SEVA TREBALL, mateix que potser en el seu moment NI VA SER REMUNERAT ADEQUADAMENT NI SIGUÉS ES PERCEBEN ELS ABASTS i BENEFICIS QUE TINDRIEN/generarien 200 anys després?
5.- Agraeixo per endavant a TOTS ELS COL·LEGUES que aporten el seu esforç, dedicació i cura per construir i fer créixer aquesta Gran Comunitat d'Interessos i Fins Col·lectius, …, …, CREU FERMAMENT que cap aportació -petita i/o majúscula- pot PAGAR la qualitat del treball que ens comparteixen a través dels seus productes i serveis. La meva única i modesta aportació al col·lectiu és Continuar Promovent entre les noves generacions tal Filosofia i Pràctica de Vida, per Augmentar les Necessitats (Clents Potencials) i així millorar les Prestacions que puguin rebre els Col·legues, …, …, ja que al final , …, …, tot es queda aquí! i som part d´una Tasca que ens supera Temporalment i Individualment.
Atte. JR López-Miranda (Mèxic).
2 de març del 2021