A l'ecosistema tecnològic europeu, el codi obert avança amb pas ferm i consolida el seu paper a les estratègies digitals. Un informe elaborat per The Linux Foundation en col·laboració amb Canonical, basat en enquestes a empreses i entrevistes amb especialistes (amb representació a la UE, Regne Unit i altres països europeus), radiografia com s'integra el model a les infraestructures corporatives i quins dilemes legals, reguladors i de gestió estan sobre la taula.
La fotografia que ofereix l'estudi revela un ampli consens: el 86% dels professionals considera el programari lliure essencial per al futur del seu sector, encara que només un 34% declara comptar amb un full de ruta clar i visible per a la seva adopció. A la pràctica, el seu ús ja és quotidià: 64% en sistemes operatius, 58% en tecnologies de núvol i contenidors i 54% en desenvolupament web i aplicacions, xifres que il·lustren una integració transversal en el dia a dia.
Adopció i usos principals al teixit empresarial
Més enllà de l'etiqueta, el model obert s'ha instal·lat a capes crítiques de TI: des de la base del sistema fins a l'orquestració de serveis, Passant per plataformes de desenvolupament i desplegament continu. El pes que guanya en entorns de núvol i contenidors evidencia el seu encaix natural amb arquitectures modernes i pràctiques DevOps que requereixen agilitat i portabilitat.
Als equips tècnics, la combinació de repositoris públics, automatització i comunitats actives facilita un cicle de vida del programari més ràpid i auditable; aquesta traçabilitat de codi i dependències es valora especialment a l'hora de respondre a incidències de seguretat o complir requisits de conformitat.
Beneficis que inclinen la balança
Els motius d'adopció mostren un gir rellevant: l'estalvi ja no és l'argument principal. Per a un 75% dels enquestats, la qualitat del programari és lavantatge determinant; un 63% en destaca l'impuls a la productivitat; un 62% subratlla la independència del proveïdor, i un 55% situa els costos totals de propietat més baixos com un factor important, però no l'únic.
Aquesta percepció s'explica per la maduresa de l'ecosistema: cicles de releases previsibles, metodologies de revisió obertes i estàndards de facto redueixen friccions. La capacitat d'evitar dependències tancades i adaptar components a necessitats concretes es tradueix en equips més autònoms i productes més ben alineats amb els requisits del negoci.
Sobirania digital i context geopolític
La conversa ja no és només tècnica. En un entorn global volàtil, el 55% de les organitzacions situa la sobirania digital com a prioritat, amb la vista posada a reduir dependències de proveïdors externs i solucions propietàries. Aquesta motivació reforça linterès per arquitectures obertes que permetin controlar la cadena tecnològica i gestionar el risc regulatori i geopolític.
El mateix informe també neix de l'interès de la indústria per clarificar el mapa: Canonical, com a actor de l'ecosistema, busca promoure la seva proposta, però les dades reflecteixen una tendència àmplia a Europa. Institucions, empreses i comunitats convergeixen en un objectiu: refermar capacitats pròpies sense perdre interoperabilitat.
IA oberta: del laboratori a la producció
La intel·ligència artificial i laprenentatge automàtic basats en programari obert guanyen tracció. Segons l'estudi, el 41% de les organitzacions europees ja utilitzen IA oberta, impulsada per la maduresa de models i eines accessibles. La irrupció de projectes internacionals com DeepSeek ha accelerat la carrera, mentre que iniciatives europees —per exemple, Mistral AI— i les fàbriques d'IA promogudes des del públic apunten a un potencial encara per explotar al continent.
La combinació de models, datasets i frameworks oberts facilita auditar biaixos, reproduir resultats i adaptar solucions a requisits locals. Aquest enfocament resulta clau per complir exigències europees en matèria de transparència, seguretat i protecció de dades, alhora que fomenta la innovació compartida.
Obstacles organitzatius i pressió regulatòria
L'enlairament conviu amb mancances internes: el 66% no té una estratègia formal d'OSS i un 78% encara no compta amb una Oficina de Programes de Codi Obert (OSPO). Sense estructures clares, és més difícil coordinar contribucions, governar dependències, gestionar el compliment de llicències o mesurar-ne el retorn.
Entre les barreres més citades figuren la incertesa legal i de llicències (31%) i el temor a exposar propietat intel·lectual (24%). A això se sumen noves obligacions normatives, com la futura Cyber Resilience Act (CRA) i la regulació sobre IA (AI Act), que empenyen a reforçar processos de seguretat, traçabilitat de components (SBOM) i polítiques de resposta davant de vulnerabilitats.
Quina falta per consolidar el model
El diagnòstic és nítid: Europa disposa de talent, projectes i institucions bolcades en el desenvolupament obert, i els beneficis estan contrastats. Per fer el salt qualitatiu, els experts apunten a tres fronts: maduresa organitzativa (estratègia i OSPO), major contribució efectiva als projectes dels quals es depèn, i adaptació seriosa a les exigències regulatòries sense frenar la innovació.
Qui busqui aprofundir té disponible l'informe complet, titulat “Open Source as Europe's Strategic Advantage”. El document compila dades, entrevistes i recomanacions que ajuden a guiar decisions en un escenari on el codi obert no significa només innovació o eficiència, sinó també una palanca d'autonomia tecnològica amb impacte directe en la competitivitat europea.