GNU Make 4.4 ja va ser alliberat i aquestes són les seves novetats

gnu-make

GNU make és una eina que controla la generació d'executables i altres fitxers

Després de gairebé tres anys de desenvolupament, es va llançar el sistema de compilació GNU Make 4.4, en aquesta nova versió a més de corregir errors, es poden observar que van ser afegides millores, així com també s'han incrementat els requisits per a l'entorn de compilació.

Per als que desconeixen de GNU Make, han de saber que aquesta és una utilitat de desenvolupament increïblement popular que organitza la compilació de projectes de programari. Make s'usa sovint per administrar el conjunt de compiladors GCC, però es pot utilitzar per a qualsevol tasca de desenvolupament o empaquetat de programari.

Atès que la creació de programes C/C++ grans sol implicar diversos passos, es necessita una eina com Make per garantir que tots els fitxers d'origen estiguin compilats i vinculats. Make també permet que el desenvolupador controli com s'empaqueten i s'instal·len els fitxers auxiliars, com la documentació, les pàgines man, els perfils systemd, els scripts d'inici i les plantilles de configuració.

Make no es limita a llenguatges com C/C++. Els desenvolupadors web poden utilitzar GNU Make per realitzar tasques repetitives com minimitzar CSS i JS, i els administradors de sistemes poden automatitzar les tasques de manteniment.

A més, els usuaris finals poden utilitzar Make per compilar i instal·lar programari sense ser programadors ni experts en el programari que estan instal·lant.

Principals novetats de GNU Make 4.4

En aquesta nova versió que es presenta, les plataformes OS/2 (EMX), AmigaOS, Xenix i Cray han quedat obsoletes, a més que en la propera versió de GNU Make, s'eliminarà el suport per a aquests sistemes.

Un altre dels canvis que es presenta a la nova versió, és que s'han incrementat els requisits per a l'entorn de compilació, per compilar GNU Gnulib ara necessita un compilador que admeti elements de l'estàndard C99.

A més d'això, s'ha afegit un objectiu de compilació .WAIT especial que permet pausar el llançament de la compilació de certs objectius fins que es completi la compilació daltres objectius.

Mentres que .NOTPARALLEL, s'implementa la capacitat d'especificar requisits previs (fitxers necessaris per crear l'objectiu) per iniciar seqüencialment els objectius associats (com si s'hagués establert «.WAIT» entre cada requisit previ).

D'altra banda, s'ha afegit .NOTINTERMEDIATE que desactiva el comportament associat amb l'ús d'objectius intermedis (.INTERMEDIATE) per a fitxers específics, fitxers que coincideixen amb la màscara o tot el fitxer MAKE.

En els sistemes compatibles amb mkfifo, es proporciona un nou mètode d'interacció amb el servidor de treballs durant l'execució paral·lela de treballs basats en l'ús de canalitzacions amb nom, a més que s'ha afegit l'opció “–jobserver-style=pipe” per tornar el mètode antic basat en canalitzacions sense nom.

També es destaca que s'ha ampliat l'ús de fitxers temporals en el procés de treball (poden sorgir problemes quan el sistema de compilació estableix un directori alternatiu per a fitxers temporals (TMPDIR) i elimina el contingut de TMPDIR durant la compilació).

Dels altres canvis que es destaquen d'aquesta nova versió:

  • Va implementar la funció $(let…), que permet definir variables locals en funcions definides per l'usuari.
  • S'ha implementat la funció $(intcmp…) per comparar números.
  • Quan utilitzeu l'opció «-l» (–load-average), la quantitat de treballs que s'iniciaran ara té en compte les dades del fitxer /proc/loadavg sobre la càrrega al sistema.
  • S'ha afegit l'opció “–shuffle” per remenar els requisits previs, cosa que permet un comportament no determinista en compilacions paral·lelitzades (per exemple, per provar de manera fuzz la correcció de la definició de requisits previs en un fitxer MAKE).

Finalment si estàs interessat en poder conèixer més a l'respecte, Pots consultar els detalls en el següent enllaç.

Com instal·lar GNU Make a Linux?

Per als que estiguin interessats a poder instal·lar aquesta eina, poden fer-ho executant alguna de les següents ordres:

Per als que són usuaris de Debian/Ubuntu o algun derivat aquests:

sudo apt install make

En el cas dels que són usuaris de Fedora/RHEL o derivats:
yum install make

Mentre que per als que són usuaris de Arch Linux i derivats:

sudo pacman -S make


Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.