Salutacions a tots. Avui vinc a parlar-sobre un joc de el gènere de simulador de ball que potser hagin jugat, o ho hagin escoltat per aquí.
Es diu Stepmania, utilitza llicència MIT i actualment va per la seva quarta versió en la branca final i la cinquena versió en el seu flamant branca beta.
A més que hi ha una gran comunitat d'usuaris i col·laboradors que afegeixen cançons, steps, i fins i tot hi ha una xarxa d'usuaris que comparteixen les seves puntuacions i ha permès apropar més gent a aquest gènere de videojocs que va començar amb el ja mític Dance Dance Revolution de Konami.
I no vaig a parlar precisament de com es juga, sinó com va aconseguir implementar a nivell comercial, tot i que va haver de passar per infames judicis, i posteriorment, un «redempció» per part d'una companyia sud-coreana de la qual parlaré a continuació
Antecedents
Inicialment, aquest videojoc va néixer com una «imitació» de l'esmentat joc Dance Dance Revolution, Ja que normalment, el DDR es trobava disponible tant en les màquines d'arcade com en les consoles com la PlayStation i / o XBox i Nintendo.
I per a l'època en la qual havia sortit Stepmania, No hi havia versions de DDR oficials per a la PC, de manera que van recórrer a el codi obert i la versió en aquest llavors era bastant primitiva.
Amb el passar el temps, els adeptes a l'videojoc Infla-ho també van donar el seu granet de sorra per poder implementar la mecànica d'aquest joc (a diferència de l'DDR que usa 4 fletxes, l'PIU fa servir un panell de 5 fletxes en forma d'aspa, en la qual s'adapta pràcticament a gairebé qualsevol estil de ball) .
Gràcies a això, els fans de DDR com de PIU han fet versions jugables de les seves cançons preferides, i fins i tot s'han popularitzat les seves produccions musicals a través de Stepmania.
Implementació accidentada a la seva comercialització
En les màquines DDR
La seva implementació de manera legal a les màquines DDR ha estat més que accidentada, ja que la filial nord-americana de Konami va ser la que va dificultar la implementació d'aquest videojoc en el seu més popular fork comercial, anomenat A The Groove, El qual va néixer com una solució a l'paupèrrim suport tècnic que li donava Konami a les màquines de ball DDR a occident, a més que es va fer popular per l'alt nivell de dificultat que tenia en contrast amb el ja esmentat simulador de ball de Konami.
Roxor Games, el principal distribuïdor d'aquest joc, era l'encarregat d'instal·lar aquest joc en les màquines DDR als Estats Units, raó principal per la qual Konami decidís fer un seguit de demandes i judicis de drets d'autor per així frenar l'expansió de aquest videojoc.
Andamir Entertainment, Principal companyia sud-coreana propietària de l'videojoc Infla-ho, Ha donat suport als desenvolupadors d'ITG amb la provisió de el maquinari necessari per poder així facilitar la distribució d'aquest joc a través dels parcs recreatius.
Tot i això, el 2006, Konami es va fer amb els drets del nom de l'videojoc mes no de la col·lecció de cançons, raó principal per la qual no hi va haver un tercer lliurament (i va renunciar a el mercat de les màquines d'arcade en occident), i per la qual també Andamiro va fer una sèrie de spin-offs d'PIU basant-se el tan esmentat videojoc.
I per si això fos poc, un dels fans d'ITG va aconseguir fer una versió en codi obert a punt per ser modificat i / o millorat per la comunitat anomenat OpenITG, El qual està disponible per OSX, Windows i GNU / Linux.
En les màquines PIU
Després de patir un tempestuós intent amb les màquines DDR i Konami als Estats Units, Andamiro va prendre cartes en l'assumpte i va cridar els desenvolupadors de la ITG per poder adaptar dit videojoc per a les màquines PIU.
A partir d'aquest moment, va néixer la saga Pump It Up Pro, la qual ha estat bastant coneguda per elevar el nivell de dificultat d'aquest videojoc, a més que ha augmentat el catàleg de cançons d'ITG per alegria de molts.
No obstant això, pel fet que alguns fans de PIU tenien sentiments trobats amb aquesta saga, de manera que alguns dels artistes que van treballar per a la creació d'ITG es van quedar a treballar amb Andamiro per a la següent lliurament de PIU basada en aquest videojoc però en el seu fase alfa (en altres paraules, usarien Stepmania 5 alfa per desenvolupar aquest videojoc).
Després d'haver-se presentat en estat beta en fires de jocs recreatius, finament, al gener de 2013, es va llançar Pump It Up Infinity, Amb un aspecte similar a les versions internacionals feta a Corea de Sud però amb un estil musical bastant diferenciat a versions com la saga Festa i conservant l'alt nivell de dificultat que tenien els seus antecessors.
A la fi de a el cap, dit videojoc finalment va aconseguir establir-se en banda i banda, tant a nivell comunitari com a nivell comercial, i encara que uts. no ho creen, les màquines de ball que fan servir aquestes versions comercials de Stepmania fan servir Debian GNU / Linux com SO encastat:
http://www.youtube.com/watch?v=Cz8B_Vxo2OY
Això és tot per avui. Tant de bo que hagin gaudit d'aquest petit article dedicat a aquest ja conegut joc Open Source i que no només Valve és l'únic que aposta per Linux en els seus videojocs.
Fins el proper post.
O_O No el coneixia. Recordo que quan era fan a jugar PlayStation 1, hi havia un joc de Ball que m'agradava quantitat (ara no recordo el nom) .. Aquesta setmana ho vaig a provar a veure que tal 😀
¿Bust A Groove? Sí, ho he jugat en emulador, però actualment se li coneixen les seves còpies F2P com LoveRitmo (distribuït per Softnyx), i Audition (Distribuït pel portal de jocs Axeso5.com). I per cert, el Bust A Groove és igual de genial, però no hi havia una manera d'adaptar decentment a l'pad de les DDR.
Jo el tinc, a part solia jugar a la recreativa, exactament a Revolution 2, ha 2 d'elles a Madrid capital (una a la Porta de Sol i una altra al centre comercial la Gavia, al barri de les Sorts / Gavia a l'eixample de Vallecas), si bé fa algun temps que no jugo i un dia vaig provar, però no encertava a donar-li a les fletxes XD
I la catifa de ball, pel traster camina, potser un dia la pugui tornar a pujar
En el meu cas, amb prou feines hi ha un parell de màquines DDR que hi ha prop de la ciutat en la qual resideixo (Vila María de l'Triomf, Lima, Perú), i per desgràcia, totes dues funcionen amb ITG. Amb això de les fletxes, li encert fins nivell 7 (tant en les màquines DDR com a PIU), però a partir de l'nivell 8, com que les cames em traeixen i el nivell d'esforç físic és molt més gran en la PIU (i més cardio a la DDR).
Jo no vaig pujar mai de l'Normal, m'és impossible.
Per cert, al meu canal de Youtube vaig pujar diversos vídeos d'un petit torneig que vam fer fa anys, quan va començar l'associació, just amb la Revolution 2 en un altre centre comercial a Madrid (exactament el Pleniluni, es em pas comentar aquest) per si el voleu veure, fins i tot afegir algun en l'article ^^
http://www.youtube.com/user/sonlink/videos
Perdó, volia dir de Difficult
Veient els vídeos de la DDR, em sembla que el nivell «difficult» és similar a el nivell 6/7 de les ITG s, pel que puc atinarle a les fletxes amb el pad.
De tota manera, espero poder jugar en una DDR original (si l'aconsegueixo trobar, és clar).
Ok, com ho va compilar en el meu Linux Mint, Petra?
En el mateix site de Stepmania, et dóna tant la versió ja compilada i llesta per executar com també la pàgina de Google Code perquè facis servir el codi font i així ho compiles, i netegis els bugs (si ho trobes).
Tot i això, el joc té un millor acompliment en Linux que en el mateix Windows.
Excel·lent article, molt informatiu.
Prova
per cert ILAV prepara't per abandonar Arch aquesta aquí ja gairebé.
http://blog.tenstral.net/2014/01/tanglu-beta2-now-available.html
M'encanta aquest joc, ja fins i tot he après a explorar totes les seves funcions de modificar el fons, incloure cançons i generar els meus propis ritmes. No obstant això, alguna cosa que m'ha inquietat sempre és saber en quin programari ha estat desenvolupat, ja que seria interessant crear la meva pròpia versió d'aquest joc, així que si algú sap com i en quin programa es va desenvolupar, li agraeixo la informació.
Gràcias