Latex, escrivint amb classe (part 2)

continuem amb els lliuraments sobre LaTeX, El millor sistema de composició de textos. Avui parlarem sobre les distribucions, editors i paquets què es necesitan per treballar amb LaTeX.

LaTeX és una meravella de la informàtica, potser no és el programa que tots els usuaris d'un computador necessitin, però tot aquell de decideixi aventurar-se en el seu ús no quedarà defraudat. Si vostè estimat lector es va perdre de la primera part el convido a donar-li un cop d'ull abans d'iniciar amb la lectura d'aquest document.

Per a l'ocasió ens convé ser una mica més tècnics, però cal aclarir que tot intentarà manejar-se de la manera més còmoda possible. Comencem doncs.

¿Distribucions? És el que estic pensant?

Si vostè és un usuari de GNU / Linux (molt segurament ho és si llegeix aquest bloc) sap que en el nostre "món" tenim una accepció molt particular per a la paraula distribució. Doncs bé, la cosa va pel mateix camí.

Recordés que en el lliurament passada vam dir que LaTeX era un conjunt de macros de TeX. Doncs bé, LaTeX no és l'únic; hi ha altres paquets de macros com ConTeXt, XeTeX, LuaTeX, AMSTeX, teTeX, etre altres, que van néixer en el seu moment amb un propòsit similar a LaTeX només que per diferents organitzacions i persones. En totes el cor TeX batega fort i cap es disputa el títol de "ser millor que" (prenguem nota usuaris de GNU / Linux). De fet totes són excel·lents i fins i tot es complementen. El que sí no sobra dir, és que de totes, la més usada és LaTeX.

Ara bé, LaTeX al seu torn compta amb versions derivades o distribucions el propòsit inicial era en realitat suportar-se en plataformes específiques i ajudar amb l'assumpte de l'administració de paquets: TeX Live per a GNU / Linux, MiKTeX per a Windows, MacTeX (endevinin per a qui ), etc. Però avui de fet pot instal·lar-TeX Live en Windows i MiKTeX en GNU / Linux.

Per a propòsits generals instal·larem TeX Live a la nostra distro linux (cal tenir en compte que la descàrrega pot trigar bastant ja que seran centenars de megues les necessàries).

Instal·lació en Ubuntu i derivats

suo apt-get install texlive

(És una versió compacta)

ó

suo apt-get install texlive-full

(Per tenir-lo amb tots els paquets suportats per la comunitat TeX Live)

Instal·lació en Fedora

yum install texlive

Per a la Arc suggereixo consultar la següent pàgina:

https://wiki.archlinux.org/index.php/TeX_Live

Per a la ALTRES distribucions espere l'usuari trobi informació en la Wiki de la seva respectiva distro. En tot cas, amb només instal·lar l'editor, automàticament es descarrega i instal·la el TeX Live.

els paquets

LaTeX és un sistema modular, la qual cosa ho fa molt eficient (si, alguna cosa similar al que passa al nostre GNU / Linux) i no és d'estranyar-ja que TeX i LaTeX van néixer en ambients Unix. Els paquets són conjunts d'ordres preestablertes per facilitar-nos certes labors (com ara realitzar gràfiques) i donar-li característiques especials a el document (estils), és a dir, donar-li més poder i abast a LaTeX. Quan s'instal·la la distribució desitjada ja es compta amb una bona quantitat de paquets a disposició (pràcticament amb aquests ja es pot fer qualsevol tasca de propòsit general). No obstant això el nombre de paquets als quals és possible accedir a la Xarxa és impressionant (milers i milers, tots gratuïts).

Aviat veurem que és l'usuari en el seu treball el que decideix quins paquets "invocar" mitjançant unes simples ordres, i encara que a l'començament l'assumpte resulta una mica confús, aviat tot comença a fer-se més "natural".

¿I en què escric?

Arriba l'assumpte que per a alguns resulta més delicat. L'editor LaTeX que s'esculli serà la navalla suïssa de l'usuari texista, amb la qual interactuarà alhora que traurà el màxim profit de tot el potencial de LaTeX.

Hi ha molts, i de fet, editar un arxiu de LaTeX és una cosa que pot fer-se amb qualsevol editor de text pla. Però anomenem editors només a aquells que proporcionen les eines apropiades per fer tot el necessari amb la nostra distribució LaTeX.

En general les característiques dels editors són molt similars. Es diferencien bàsicament en el grau d'ajuda a l'usuari, és a dir, què tant ajuden amb el codi, els símbols i altres. Aquests són alguns:

Texmaker (http://www.xm1math.net/texmaker/)

És el meu favorit. Per què? És molt complet, amb una interfície neta i amigable, posseeix assistents i autocompleta les ordres, és fàcilment configurable i personalitzable.

Kile (http://kile.sourceforge.net/)

Si el teu entorn és KDE potser t'interessi Kile. Senzill i molt complet. Posseeix un gran nombre d'usuaris feliços.

LaTeXila (http://projects.gnome.org/latexila/)
Un entorn de treball LaTeX però dissenyat per integrar-se a Gnome. Senzill i complet.

TeXworks (http://www.tug.org/texworks/)
Molt potent però poc amigable amb l'usuari. És desenvolupat per TUG (TeX Users Group, l'organització eix de el desenvolupament de TeX).

goma (http://dev.midnightcoding.org/projects/gummi)
És un editor senzill que val la pena considerar. No és molt potent però té una característica interessant: el resultat del que s'edita es pot observar en temps en .pdf en una finestra lateral.

TeXstudio (http://texstudio.sourceforge.net/)
És un editor basat en TeXmaker i cada dia guanya més adeptes. És un TeXmaker amb esteroides.

De luxe (http://www.lyx.org/WebEs.Home)

Si encara persisteixen els dubtes de provar LaTeX per pànic a el codi, LyX és la solució. La seva filosofia és la de ser un editor WYSIWYM (ull, no és WYSIWYG) i per tant és molt amigable a aquest punt de encarregar-se de el codi alliberant l'usuari de tal responsabilitat. Guanya adeptes amb la mateixa rapidesa en que creix el seu desenvolupament. És molt potent i definitivament el més fàcil d'utilitzar.

La majoria dels editors anteriorment citats són a la base de dades de les distribucions més populars.
Per als propòsits d'aquesta guia farem servir TeXmaker i LyX.
Com els vam instal·lar? Doncs bé, al centre de programari de la distro de el cas, o si no, a la pàgina oficial respectiva es troben les instruccions.

I com és un arxiu de LaTeX?

S'acosta l'hora d'iniciar labors, i abans de donar el primer pas hauríem de saber amb què ens trobarem. Una cosa ja hem dit que és molt important: ens trobarem amb codi (llevat que es decideixi anar pel costat de LyX).

El poder de el codi és l'essència de LaTeX (a més dóna gust treballar amb ordres) i per tant la nostra primera observació serà el següent: Un document de LaTeX és un arxiu de text pla (.tex) que es divideix en dues parts ben diferenciades; un preàmbul i un cos de el document. En el preàmbul donarem les indicacions bàsiques de el document (tipus, títol, autor, paquets necessaris, etc.). El cos conté el document en si i les especificacions bàsiques sobre la seva estructura.

Per a més claredat (i no estendre tant en aquest lliurament) suggereixo donar-li un cop d'ull a el següent document amb informació pertinent que al meu parer permet comprendre de què ens ocuparem:
http://thales.cica.es/files/glinex/practicas-glinex05/manuales/latex/Cap2.pdf

A futur aclarirem totes aquestes coses.

El meu primer document, «un petit pas per a l'home ...»

Doncs bé va arribar el moment i per generar una mica de suspens, el deixarem per a la tercera lliurament. És que com qualsevol llenguatge LaTeX maneja una simbologia pròpia que no convé prendre a la lleugera. A l'acabar la següent lliurament prometo que ja tindrem els nostres primers resultats concrets en LaTeX i, si resulta com espero, tot temor que podria fins i tot persistir quedarà enrere, relegat davant d'un poder i una bellesa que de segur, amic lector, mai abans havia contemplat.
Fins a la pròxima.

<<Anar a l'anterior part  Anar a la següent part >>