El salt al codi obert ha suposat un estalvi per a la ciutat de Munic, Alemanya, de 4 milions d'euros, més d'un terç del pressupost adreçat a les tecnologies de la informació.
Amb això, ja no hauran de pagar les 15.000 llicències de Microsoft Office ni les 7.500 de Microsoft Windows, a més d'evitar la compra, necessària per complir amb els requisits de les actuals versions de Windows, de 7.500 ordinadors.
Si s'hagués aprovat una actualització de Windows, els costos, entre llicències i nou maquinari, haurien estat de 15,52 milions d'euros.
Fotre…..
font: Notícies3D
Ara tenen més diners per gastar en sopars i festes :), per coses així m'és igual el que estalviin, el que estalvien d'una banda ho malbaraten de l'altre.
Tothom necessita sopar jajajaja
Aquests alemanys sí que saben 🙂
Programari Lliure RULES!!! 😉
El que m'arriba al capdavant és el perquè el món no reacciona, si aquests Alemanys s'estalvien tants diners, perquè cony haig de pagar per un SO si n'hi ha un d'excel·lent i Gratis….?
Pel tema de la por de fer servir alguna cosa nova, que hi ha molt cagó.
Mentre se segueixi sostenint el principi de neutralitat tecnològica com a rector d'actuació en la contractació de plataformes de serveis a l'Administració, aquest bon exemple, no és més que un petit arbre entre l'Amazones. Una pena.
Actualment resideixo el bàltic i és molt freqüent trobar Gnu/Linux en edificis governamentals, per exemple, la biblioteca a la qual assisteix assíduament fa servir Debian personalitzada (amb Gnome 2, LibreOffice, Pidgin, Chromioum) a la sala d'internet. El comerç on imprimiré té ordinadors amb Windows XP i amb OpenOffice per al públic i les dependents utilitzen Ubuntu per gestionar el negoci. La primera vegada em va resultar divertida la imatge de la gent a la biblioteca dels estudiants utilitzant Debian amb total naturalitat; gastant el temps a facebook, messenger, etc, oblidant les seves tasques 😉 tot és qüestió dacostumar-se.
Vull dir que és cultural i econòmic, els països bàltics són nacions amb poc poder adquisitiu i crec que saben distingir millor quins són els seus interessos, on cal gastar diners, i quins els de grans multinacionals. Cosa que a Europa central passa amb poca freqüència, tot atén interessos de les grans corporacions. Per això Microsoft té acords amb governs.