OpenLibra, la bifurcació de Lliura que es presenta com una alternativa «no pertany a Facebook»

OpenLibra

Després que Visa, Mastercard, eBay, Stripe i Mercat Pagament, membres fundadors de l'Associació Libra, van anunciar divendres que estan abandonant el projecte de criptomonedes Lliura. Al voltant de trenta empreses de blockchain i diferents organitzacions sense fins de lucre planegen llançar una bifurcació del projecte Balança de Facebook per crear la seva pròpia versió no autoritzada anomenada OpenLibra.

Si bé la propera criptomoneda de Facebook, Libra, està lluitant per complaure els seus socis i reguladors, aquesta alternativa espera abordar algunes de les possibles deficiències. Anunciat a la conferència Devcon 5 de la Fundació Ethereum a Osaka, Japó, OpenLibra es descriu com una «plataforma oberta per a la inclusió financera», amb un gir especial: «No administrat per Facebook».

OpenLibra pretén ser tècnicament compatible amb Libra, el que significa que qualsevol persona que creï una aplicació a la plataforma Lliura també hauria de poder implementar-la fàcilment a OpenLibra. El valor del token OpenLibra s'indexarà al valor del token Libra. «La nostra estratègia és explotar les fortaleses de Libra, però estendre-la allà on sigui necessari. OpenLibra és compatible tècnicament i financerament, i abasta el que és poderós”.

OpenLibra és una plataforma tecnològica i un lema d'inclusió financera. Una alternativa al Llibre de Facebook, que se centra en la governança oberta i la descentralització econòmica. El projecte OpenLibra és un col·lectiu informal dels individus. No tenim “membres de l'associació”, “socis”, “empleats” o “líders”. Pertanyem a projectes blockchain i algunes de les millors fundacions sense ànim de lucre en la nostra categoria i estem treballant en una solució cripto nativa per a Lliura.

Els editors assenyalen que, segons el dissenyat, la plataforma Libra:

  • Serà distribuït però no descentralitzat (perquè serà controlat en tot moment per Facebook)
  • requereix permisos per interactuar amb ell
  • no tindrà cap garantia de confidencialitat
  • serà dirigit per una plutocràcia (govern dels més afortunats).

els editors assenyalen que una sèrie de característiques de Lliura són útils i fins i tot poden transformar les més vulnerables. Però els seus plans declarats poden conduir a resultats inquietants.

Balança estaria governada per un grup tancat d'empreses. Les persones de tot el món, encara que no siguin usuaris de Facebook, formaran part de la xarxa Libra, però no tindran un recurs directe a les polítiques de l'associació. Si Balança es converteix en el banc central d'Internet, es fa urgent establir una forma de govern més inclusiva.

El valor creat dins de l'ecosistema de Balança serà capturat per les poques companyies que ja formen part del consorci. Fins ara, Facebook no té la intenció d'incloure més socis al consorci o redistribuir els ingressos amb més.

«Malgrat l'oposició dels estats nacionals, creiem que Facebook probablement assolirà el seu objectiu. Els governs de l'OCDE se centraran en els seus resultats i en realitat tenen poc poder legislatiu per oposar-se a una força transnacional com la Lliura de Facebook. Per això, creem OpenLibra.

Si bé Lliura serà un blockchain autoritzat (cosa que bàsicament significa que només les parts autoritzades podran executar un node Lliura), OpenLibra estarà sense permís des del principi. També hi ha una diferència significativa a la governança.

 La manera com es governarà OpenLibra no està del tot clara, però l'equip central de 26 persones del projecte inclou persones relacionades amb projectes de criptomonedes com Ethereum i Cosmos.

Lucas Geiger, cofundador de la startup criptogràfica Wireline (i membre de l'equip principal esmentat anteriorment), va presentar dimarts el projecte OpenLibra a l'escena de Devcon. Segons CoinDesk, va dir que les persones i organitzacions que manegen OpenLibra tenien «menys responsabilitats regulatòries que Facebook» i que els membres estaven descentralitzats «no només geogràficament, sinó també políticament i econòmicament».

Pel que fa al finançament, Geiger diu que les despeses del projecte estan inicialment cobertes per una subvenció de la Fundació Interchain, que recolza els desenvolupadors de Cosmos i que es pagaran altres subvencions.

Fins ara, el projecte OpenLibra ha llançat una versió no autoritzada de la màquina virtual Lliura a GitHub. A diferència de Facebook, els càlculs de codi a OpenLibra, anomenats «MoveMint», s'executen en un programari de cadena de blocs Tendermint especialment dissenyat per ser utilitzat en plataformes públiques.


4 comentaris, deixa el teu

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.

  1.   Jmmh va dir

    No és per ser au de mal averany però o fracassarà o serà una criptomoneda més, perquè dic això?, perquè si no es podrà ficar a Whatsapp, Messenger, etc doncs llavors quin és l'atractiu?,fins ahorita ningú ha ficat pagaments entre usuaris amb criptomonedes i seria més factible fer-ho amb bitcoins que amb una moneda nova, quines garanties hi ha que es vulgui utilitzar aquesta moneda per una app i no utilitzar millor bitcoins o qualsevol altra moneda??

    1.    David Taronger va dir

      Pel que fa a una altra criptomoneda més, si concordo, encara que cal prendre troba que el diferenciador és que aquesta no s'obté minant, a més que el projecte pretén solucionar el que Libra no ofereix. Ja que el problema és que no és descentralitzat a més que generalment el terme “criptomoneda” i sobretot l'ús tendeix a ser atribuït a l'anonimat i seguretat de l'usuari. Cosa que Balança no ofereix…

  2.   isaac Palau va dir

    I jo dic, quina necessitat havia de fer una OpenLibra, és que ho veig tan absurd…

    1.    David Taronger va dir

      Sempre existiran opositors a Facebook ia tot el que toqui o cregui, per aquesta simple raó… (almenys jo ho veig des d'aquesta perspectiva)