Programari lliure a les escoles

El següent article és d'un amic Eng. Mestre d'informàtica a Chiapas Mèxic.

El dia d'avui tractarem sobre programes que podrem utilitzar en el nivell batxillerat especialment l'àrea informàtica, tot això d'acord amb la poca experiència del seu servidor que espero sigui d'utilitat i neixi en cada docent la iniciativa. Així que sense més embuts comencem:

 La part legal

Com tots bé saben en institucions governamentals, tot el programari que es troba instal·lat en un ordinador ha de comptar amb llicències originals per tal d'evitar sancions per part d'òrgans d'auditoria estatals o federals, sincerament és una cosa just perquè la feina de tots aquests programadors té un preu i per això es lloguen. Per fortuna també hi ha una altra alternativa, una que és lliure, econòmica i que ofereix la mateixa qualitat que els programes privatius. Així que vegem una mica de:

programari lliure

És la denominació del programari que respecta la llibertat de tots els usuaris que van adquirir el producte i, per tant, un cop obtingut pot ser usat, copiat, estudiat, modificat, i redistribuït lliurement de diverses formes. Segons la Free Software Foundation, el programari lliure es refereix a la llibertat dels usuaris per executar, copiar, distribuir, estudiar, modificar el programari i distribuir-modificat.

Garanteix les següents llibertats:

Llibertat 0: la llibertat d'usar el programa, amb qualsevol propòsit.

Llibertat 1: la llibertat d'estudiar com funciona el programa i modificar-lo, adaptant-lo a les teves necessitats.

Llibertat 2: la llibertat de distribuir còpies de el programa, amb la qual cosa pots ajudar al teu proïsme.

Llibertat 3: la llibertat de millorar el programa i fer públiques aquestes millores als altres, de manera que tota la comunitat es beneficiï.

El negoci darrere del programari lliure es caracteritza per l'oferta de serveis addicionals a el programari com: la personalització i / o instal·lació del mateix, suport tècnic, donacions, patrocinis o com un element de responsabilitat social corporativa; en contraposició a el model de negoci basat en llicències predominant en el programari de codi tancat.

 GNU / Linux

És un dels termes emprats per referir-se a la combinació de l'nucli o kernel lliure similar a Unix denominat Linux amb el sistema GNU. El seu desenvolupament és un dels exemples més prominents de programari lliure; tot el seu codi font pot ser utilitzat, modificat i redistribuït lliurement per qualsevol sota els termes de la GPL (Llicència pública general de GNU, en anglès: General Public License) i una altra sèrie de llicències lliures.

 Linux pot funcionar tant en entorn gràfic com en mode consola. La consola és comuna en distribucions per a servidors, mentre que la interfície gràfica està orientada a l'usuari final tant de llar com empresarial. Així mateix, també hi ha els entorns d'escriptori, que són un conjunt de programes conformat per finestres, icones i moltes aplicacions que faciliten la utilització de l'ordinador. Els escriptoris més populars en GNU / Linux són: GNOME, KDE, LXDE, Xfce, E-17, etc.

Amb totes aquestes breus definicions ara sabem que no estem piratejant programari així que podem estar tranquils i instal·lar programes lliures en les màquines que necessitem.

 Desconeixement o fluixesa

 El desconeixement és un factor que és protagonista de el no usar programari lliure, es deu principalment perquè en les institucions superiors mai es fa ús d'un CD live de XOY distribució Linux en les assignatures d'informàtica bàsica, et limites a esmentar altres sistemes operatius en mera teoria i treballes amb Windows, Office, compiladors de C ++, etc.

Mentre que una altra causa és la mandra al no donar-los practiques amb CD live perquè ell es creu que això no servirà en el camp laboral de l'estudiant, ja que es fan servir programes privatius en el treball des d'un simple secretària (o) fins alt executiu ( a) així que diuen molts perquè li busquem més, però si ens passés com en països que s'ha abraçat totalment el programari lliure, els joves ja tindran nocions bàsiques i creu-me que t'ho agrairan infinitament.

 Què podem fer?

 

 En les assignatures que facin ús de processadors de text, fulls de càlcul i presentació amb diapositives calendaritzar en les seves pràctiques de laboratori de quatre a vuit hores abans de donar per conclòs el semestre. La solució òptima podria ser utilitzar algunes de les paqueteries d'ofimàtica lliure que hi ha com LibreOffice, Openoffice, Caligra etc.

De la mateixa manera per a assignatures de dibuix vectorial si a l'escola tenen la llicència d'CorelDraw en les teves pràctiques de laboratori agenda de quatre a vuit hores abans que acabi el semestre destinades per treballar amb Inkscape per exemple, o bé fer-lo servir com a programari principal quan manquis de la llicència d'CorelDraw.

Si imparteixes assignatures d'informàtica bàsica el recomanable és que baixeu la imatge ISO i cremis en CD o DVD d'un d'aquests projectes:

• Fedora

• Ubuntu

• Linux Mint

• Tuquet

 Les activitats que vagis a desenvolupar poden ser per parelles o tèrcies depèn de la quantitat d'alumnes que tinguis en un saló i el que vulguis gastar en CD, el temps que pots donar-li a aquesta activitat és de tres a sis hores a meitat de el semestre.

Una altra activitat que es podria fer és assignar una recerca documental sobre el sistema operatiu Linux, distribucions, avantatges, etc. En cas que l'escola tingui equip de còmput obsolet poden rehabilitar aquestes màquines fent pràctiques d'instal·lació de distribució lleugeres com Lubuntu o Puppy Linux.

 En cas d'una matèria d'elaboració d'animacions dóna-li una oportunitat a synfig Studio descarregable de el següent link http://www.synfig.org/cms/en/download/ que puc considerar un programa plau a l'igual que Flash, les hores que es requereixin per treballar amb el programa queden a voluntat de l'assessor de preferència abans de finalitzar el semestre.

 Altres de les assignatures que entren en joc és la de creació de pàgines HTML, en ella es poden seguir dos camins el bloc de notes o un programari de disseny web, si esculls la primera alternativa no hi ha delicte de perseguir ja que tots els sistemes operatius inclouen de forma nativa un editor de text pla. Però si per facilitat vols utilitzar una aplicació com Dreamweaver suggereixo que provis Peix blau que farà una bona feina en l'elaboració de pàgines HTML.

A més pots complementar l'assignatura amb programació en PHP (descàrrega XAMPP) Per fer pàgines dinàmiques i que serviran als teus nois en els seus futurs projectes.

 Si ets el terror de la programació i aquestes en la disponibilitat d'aprendre un nou llenguatge les opcions són Pitó y Rubí que es caracteritzen per la seva facilitat de sintaxi, són de ràpid aprenentatge i multiplataforma, però si sou dels que prefereixen ensenyar a la manera antiga amb C o C ++ pots ensenyar als teus xavals de la mateixa manera com ho farien en Windows, aquest petit tutorial d'instal·lació pot servir-te.

Pel que fa a fonaments de programació pots fer ús de l'eina DIA per a l'elaboració de diagrames de flux i així prescindeixis d'usar paper i llapis.

Com poden apreciar els meus estimats lectors les alternatives estan donades, el que resta és donar-li una oportunitat a l'programari lliure, treure-li tot el joc que puguis d'elles i recorda que les limitants les poses tu.

 Fonts:

http://es.wikipedia.org/wiki/GNU/Linux

http://es.wikipedia.org/wiki/Software_libre