Es va donar a conèixer fa poc el llançament de la nova versió de Rsync 3.2.7, una utilitat de sincronització i suport de fitxers que ofereix transmissió eficient de dades incrementals, que opera també amb dades comprimides i xifrades.
Mitjançant una tècnica de delta encoding, permet sincronitzar fitxers i directoris entre dues màquines d'una xarxa o entre dues ubicacions en una mateixa màquina, minimitzant el volum de dades transferides.
Una característica important de Rsync no trobada a la majoria de programes o protocols és que la còpia pren lloc amb només una transmissió a cada adreça. Rsync pot copiar o mostrar directoris continguts i còpia de fitxers, opcionalment usant compressió i recursió.
Actuant com un daemon de servidor, Rsync escolta per defecte el port TCP 873, servint fitxers en el protocol nadiu Rsync o via un terminal remot com RSH o SSH. En l'últim cas, l'executable del client Rsync ha de ser instal·lat al host local i remot.
Principals novetats de Rsync 3.2.7
En aquesta nova versió que es presenta de Rsync 3.2.7, es va permetre l'ús de hashes SHA512, SHA256 i SHA1 en autenticar la connexió d'un usuari al procés rsync en segon pla (anteriorment s'admetien MD5 i MD4).
A més, també es destaca que es va implementar la capacitat d'usar l'algorisme SHA1 per calcular sumes de verificació de fitxers. A causa de la seva grandària, el hash SHA1 té la prioritat més baixa a la llista de coincidències de hash. Podeu utilitzar l'opció “–checksum-choice” per forçar una elecció SHA1.
S'ha proporcionat la capacitat de generar informació sobre els algorismes admesos a rsync en format JSON (habilitat en duplicar l'opció –version («-VV»)). A més, s'ha afegit l'script support/json-rsync-version, que permet generar una sortida JSON similar basada en la informació emesa en forma de text amb una sola opció “–version” (per a compatibilitat amb versions anteriors de rsync).
D'altra banda, la configuració «use chroot» a rsyncd.conf, que regula l'ús d'una trucada chroot per a l'aïllament addicional del procés, està configurada com a «no establerta» per defecte, el que permet l'ús d'un chroot depenent de la vostra disponibilitat (per exemple, habilitar quan rsync s'executa com a root i no està habilitat quan s'executa com un usuari no root).
Dels altres canvis que es destaquen de la nova versió:
- Aproximadament es va duplicar el rendiment de l'algorisme de cerca de fitxers base per a fitxers de destinació faltants, que s'utilitza en especificar l'opció “fuzzy”.
- Per reduir la possibilitat de col·lisions, la taula hash d'atributs xattr s'ha convertit per utilitzar claus de 64 bits.
- Va canviar la representació del temps en el protocol en interactuar amb versions anteriors de Rsync (branca anterior a la 3.0): el temps d'època de 4 bytes es tracta com a «int sense signar» en aquest cas, cosa que no permet passar temps anteriors a 1970, però resol el problema amb l'especificació de temps després de 2038.
- La ruta de destinació faltant en trucar al client rsync ara es tracta com un error.
- L'opció “–old-args” es proporciona per tornar el comportament anterior on es tractava una ruta buida com a “.”
Finalment si estàs interessat en poder conèixer més a l'respecte sobre aquesta nova versió, pots consultar els detalls a el següent enllaç.
Com instal·lar Rsync a Linux?
Per a aquells que estiguin interessats en poder instal·lar aquesta eina al vostre sistema, poden fer-ho instal·lat el paquet que s'ofereix dins dels repositoris de la majoria de les distribucions de Linux.
Per al cas dels que són usuaris de Debian, Ubuntu o qualsevol derivat d'aquests, només cal obrir una terminal i teclejar-hi el següent:
sudo apt install rsync
Ara per al cas dels que són usuaris de Fedora:
sudo dnf install rsync
Mentre que per al cas dels que són usuaris de Arch Linux i qualsevol derivat d'aquest:
sudo pacman -S rsync
Quant als que són usuaris de openSUSE:
sudo zypper in rsync