|
Aquest article sorgeix arran d'un comentari que vaig trobar en MoltLinux quan buscava material per al meu post sobre Gnome 3.2: ¿systemd ?, Gnome US ?, no més suport per a plataformes NO-LINUX?. |
Un lector d'aquest portal es va preguntar més o menys, irònicament, que estaran fumant els de Gnome. Al que algun AntiUbuntu radical (no sóc un radical pro Ubuntu, només que no comparteixo amb els qui estimen ridiculitzar o ironitzar sobre el que és aliè amb el només afany de defensar o menysprear alguna cosa, siguin usuaris de el Sistema Operatiu que sigui) va contestar amb un enllaç a Viquipèdia sobre Canonical 's contributor agreement.
Amb total encert l'autor de l'entrada, MetalByte, va demostrar que el comentarista estava desviant el tema d'atenció i que Gnome no és precisament tan santa com voldria que sembla, per diversos fets, inclòs la violació als estàndards de freedesktop.org.
Estàndards que, paradoxalment, el Shell Unity i l'Entorn KDE, entre d'altres -fins i tot Gome en molts aspectes-, respecten.
No per això va deixar de cridar-me l'atenció, no només com a advocat, sinó com a usuari d'Ubuntu.
La informació trobada és bastant rica, i porto unes hores llegint i rellegint el contracte de llicència d'1 (una) sola pàgina que proposa Canonical i hi ha dades bastants curiosos.
Primer de tot hem de tenir en compte que Ubuntu és desenvolupada per Canonical Ltd no per Canonical Foundation, per un motiu simple, Shuttleworth va crear una empresa, no una Fundació.
Segon, no es deixin portar pel títol de l'enllaç, és cert que podem trobar temes no prohibits expressament, però no impliquen res. Aquí a l'Argentina, tot el que no està expressament prohibit, està implícitament permès.
Desconec la legislació i jurisdicció anglesa a la qual el CLA sotmet en el seu clàusula 12.
Ara bé, Wikipedia defineix a la Canonical 's contributor agreement dins de la categoria de Contributor License Agreement. Primer de tot, llavors, hem de saber que és això últim.
segons Wikipedia Contributor License Agreement (CLA) defineix els termes sota els quals la propietat intel·lectual és contribuït o cedida a una companyia o projecte. Molt comú a l'Open Source.
Generalment hi ha dues raons que motiven els CLA: (1) per protegir millor a el projecte, (2) o bé per rellicenciar sense necessitat de consultar a l'contribuïdor.
Bé, aquest tipus de llicències és utilitzat per, i entre altres:
- Apache Software Foundation
- MySQL
- OpenOffice.org
- Fedora (Red Hat) CLA Fedora, Similar a el de Canonical.
- Canonical Ltd
- Zend for Marc de Zend
- Fundació de programari lliure
- Django
- NODE.JS
- diàspora
Considero oportú analitzar algunes clàusules de l'CLA de Fedora - Xarxa Hat i comparar-la amb la de Canonical, no només per les similituds pròpies de la classe, sinó per les diferències òbvies.
Però a més, pel constant titlla de Canonisoft sense considerar els altres actors de l'Open Source.Empezamos, si CLA Canonical explicita i defineix les finalitats del seu contracte, i s'autodefineix com un «copyright holder».
Així, el que fan és sol·licitar a l'contribuïdor / desenvolupador que completi un formulari a través de el qual cedeix els drets d'autor a Canonical (i Fedora si és el cas) i com a contrapartida rep el dret lliure de regalies, perpetu, arreu del món, d'usar, copiar, modificar, comunicar i posar a disposició de el públic (si es vol mitjançant internet) i distribuir, en cada cas en forma original o modificada, les contribucions realitzades o «codi llicenciat» per dir-ho d'alguna manera.
Canonical grants to Em a world-wide, non-exclusive, royalty-free and perpetual right to use, copy, modify, Communicate and make available to the public (including without Limitation via the Internet) and distribute, in each casi in an original or modified form, the Assigned Contributions as I wish.
Clàusula II CLA Canonical.
Ara, Com procedeix un desenvolupador? Simplement baixa el CLA i envia un e-mail s'adjuntarà i en el cos de l'e-mail posa: «I accept the Canonical Contributor Agreement attached.» Això en el cas de l'CLA de Canonical, que ha despertat l'interès d'aquest article.
Tan simple com això.
Algunes comparacions amb el CLA de Fedora - Red Hat.
Primer de tot hem de saber que, desenvolupar programari per a Ubuntu no vol dir que hagi de adherir-se a l'CLA, sí que es requerirà si el programari desenvolupat o modificat és per al catàleg de Programari brindat pel CLA, per exemple alguna modificació de les indicators, etc.
Ara bé, d'acord el CLA, el desenvolupador cedeix a Canonical garantint completament el dret d'autor, lògic si Canonical serà el Holder.
La cessió es fa garantint drets d'autor no exclusiu, lliure de regalies i de forma perpètua per utilitzar, copiar, modificar, comunicar i posar a disposició de el públic (si es vol via internet) i distribuir, en qualsevol cas, sigui el codi original o modificat.
En altres paraules es seu a Canonical el mateix que Canonical retribueix a el desenvolupador. Clàusules 1 i 2 respectivament.
No es pot cedir res que sigui objecte d'un altre contracte o contracte de treball (clàusula 9) ni tampoc codi que pugui o sigui pugui estar violant drets d'autor.
1. I hereby assign to Canonical with full title guarantee all copyright now or in the future subsisting in any part of the world in any Assigned Contributions. To the extent that this assignment is for any reason ineffective, and subject to Canonical 's rights in maig below, I grant to Canonical a world-wide, non-exclusive, royalty-free and perpetual licence to use, copy, modify, Communicate and make available to the public (including without limitationvia the Internet) and distribute, in each casi in an original or modified form the «Assigned Contributions» as it wishes.
2. Canonical grants to Em a world-wide, non-exclusive, royalty-free and perpetual right to use, copy, modify, Communicate and make available to the public (including without Limitation via the Internet) and distribute, in each casi in an original or modified form, the Assigned Contributions as I wish.
Clàusules 1 i 2 CLA Canonical
Per la seva banda, el CLA de Fedora - Xarxa diu:
2. Contributor Grant of License. You hereby grant to Red Hat, Inc., on behalf of the Project, and to recipients of programari distributed by the Project:
(A) a perpetual, non-exclusive, worldwide, fully paid-up, royalty free, irrevocable copyright license to reprodueix, prepari derivative works of, publicly display, publicly perform, sublicense, and distribute your Contribution and such derivative works; and,
(B) a perpetual, non-exclusive, worldwide, fully paid-up, royalty free, irrevocable (subject to Section 3) patent license to make, have made, utilitzeu, offer to sell, sell, import, and otherwise transfer your Contribution and derivative works thereof, where such license applies only to those patent claims licensable by you that are necessarily infringed by your Contribution alone or by combination of your Contribution with the work to which you submitted the Contribution. Except for the license granted in this section, you reservi all right, title and interest in and to your Contributions.
Clàusula 2 CLA Fedora.
Tornant a Canonical, en la clàusula 3r es conceptualitza que s'ha d'entendre per Software, molt comú en matèria contractual.
I diu que el terme Programari utilitzat EN i PER el contracte, es refereix a tots els programes d'ordinador creats com a part de l' programa de Canonical. Llista que, per òbvies raons pot modificar de tant en tant.
En la clàusula 4t conceptualitza Assigned Contributions com les modificacions o millores que es fan sobre el codi pel mateix desenvolupador.
Una de les clàusules interessants és la 6º, ja que en ella el CLA obliga a Canonical a oferir el codi d'acord, i sota els termes de, la «Free Software Licence», conformi la definició que la FSF brindi sobre el tema i actualitzi cada cert temps.
Però, aquest és la porta oberta si es vol, perquè Canonical, al vostre gust, podrà posar a disposició de l'públic el programari sota altres «termes de llicència», que no és el mateix a «una altra llicència». D'acord hem vist, això és comú i una de les finalitats de la Contributor License Agreement.
Canonical és normalment crear assignades contribucions per a publicar-se a «Free Software Licence», acordant la definició de la data publicada per Free Software Foundation. Canonical mai also, in its discretion, make the Assigned Contributions available to the public under other license terms.
Clàusula 6 CLA Canonical
Una cosa semblant passa amb Fedora, en el punt 2 - (a) el CLA habilita Fedora - Red Hat a subllicenciar, sense esmentar sota quins termes ni sota quina llicència.
En comparació el CLA de Fedora és més permissiu i, si es vol, lesiu a l'open source, ja que el CLA de Canonical l'obliga a distribuir sota la FSF o sota altres termes de llicència. En canvi Fedora - Red Hat podrà llicenciar i subllicenciar sota la llicència i termes que desitgi.
Però el més cridaner de tot, i que salta en defensa, si es vol, de Canonical enfront de Fedora, és que el CLA d'aquesta última en el punt 2 - (b) autoritza a Fedora - Red Hat, entre altres coses i en determinades situacions que la CLA explica, a vendre la contribució de l'desenvolupador.
Així mateix, Canonical, no farà valer contra el desenvolupador cap patent que hagi estat infringida pel desenvolupador, exercint SEU copyright sigui amb el Programari o el Assigned Contributions.
[...] Canonical will not assert or ENFORCE against Em any patent that is infringed by Em Exercising meva copyright rights in the Software and / or the Assigned Contributions.
Clàusula 7 in fine CLA Canonical.
En contraposició, Fedora - Xarxa Hat, en la clàusula 3 del seu CLA deixa oberta la possibilitat que, davant d'un possible litigi, la cessió caigui i sigui el Contribuidor responsable davant els tribunals.
Pel costat de Canonical, el desenvolupador no farà valer cap patent contra: (a) Canonical; (B) qui rebi el Programari o el Assigned Contribution per Canonical; (C) Qualsevol que hagi rebut el Programari o Assigned Contributions sota la Free Software Licence quan s'infringeixin patents per l'exercici de l'Copyright. El que és lògic.
I will not assert or ENFORCE any patent against (a) Canonical (b) anyone who received the Software and / or the Assigned Contributions from Canonical or (c) anyone who received the Software and / or the Assigned Contributions under a Free Software Licence, where that patent is infringed by any of them Exercising copyright rights in the Software and / or the Assigned Contributions. [...]
Clàusula 7 CLA Canonical.
Com a resultat podem dir que el CLA, utilitzat molt sovint en el món del codi obert, és completament lògic i justificable. A més, de la comparació dels CLA de Fedora - Xarxa Hat i Canonical es desprenen elements favorables per a les parts, on tots dos (parts i empreses) es beneficien.
Segurament el punt més controvertit és la possibilitat que les dues empreses (dic les dues perquè analitzem succintament a ambdues) es reserven per a atorgar llicències. El CLA de Fedora - Red Hat ho diu obertament però no aclareix sota quins termes publicarà el contingut ni molt menys en quins termes ho farà arribat el cas de subllicenciar.
En el cas de Canonical, s'obliga a fer servir la Free Software License conforme els termes de la Free Software Fundation, però arbitràriament podrà canviar els termes de la llicència, com diu el CLA, «other license terms» sense que això impliqui, en qualsevol dels casos, recórrer a una llicència non-free o propietària.
Recomano llegir també harmony Project, Que és summament interessant.
Crec que en lloc de parlar per parlar seria millor prendre 10 minuts i analitzar el tema en qüestió. Ho dic i poso com a exemple el cas de l'comentari que motivés l'estudi i armat de l'entrada.
Molts que no estan d'acord amb Canonical / Ubuntu o el seu «acceptació», en lloc de buscar elements objectius, recorren a greuges que no fan més que generar Flames i no ens porten a cap costat.
Finalment, no em responsabilitzo per la utilització del que s'ha dit, es tracta tan sols d'una anàlisi bàsic dels CLA de, en aquest cas, una vegada i una altra empresa.
bo, en si canonical no deixa de ser una empresa (i té dret a deixar aquests «finals oberts») ... potser ara és l'amic de tots, el que està posant linux a l'abast de la gent. en un futur la gent es va a començar a preguntar; ¿Com arribo a ser tan indispensable ?, per ventura no es van proposar 200 milions d'usuaris en 4 anys ?. Potser llavors un comenci a dubtar dels seus actes. O ningú es recorda de Google? Que potser no va començar sent únicament sent un bon cercador .... Com vaig dir, per a mi són només finals oberts ...
Potser l'exemple de Google va ser mig massa, però és veritat que tenen aquesta meta, si ho aconsegueixen o no és un altre assumpte. SI un es posa a observar Linux és un sistema operatiu a què se li pot dir estable, però, avui dia estan passant molts canvis en el X .... No només Canonical sinó les distros en gral. estan apuntant a entrar-li pels ulls als usuaris ... si segueixen així, no crec que sigui tan desgavellat les metes proposades. Ull segueixo opinant de lluny! = D
Coincideixo amb el de final obert. Sobre el dels 200 milions d'usuaris, no pot comparar-se amb Google, principalment perquè per créixer a aquesta quantitat d'usuaris hauria de passar:
1- Que en el món GNU / Linux no s'utilitzin més les altres distribucions, i és impossible, hi ha productes de tanta o més qualitat que Ubuntu.
2- Windows, per algun motiu, deixi de ser usat gairebé massivament.
3- Si ingressa en el mercat de Tablets, Smartphones i altres, cal veure quina acceptació té.
4- Entre d'altres.
Crec que és més una utopia i un nord cap a on encarar.
Ara no és que sigui l'amic de tots, però avui és objecte de critiques, productives i no productives, és obvi pel lloc que ocupa. Passa que, moltes coses que es critiquen d'un, també està present en altres. O es troba un element i sense aprofundir l'hi utilitza com critica destructiva, i amb tan sols 5 'ens trobem amb una realitat diferent. Com diu la dita, més fàcil veure la palla en l'ull aliè. Amb això no vull dir que Fedora - Red Hat sigui un ogre, sinó simplement un exemple.
Per ventura, el codi obert també és un model de negocis.
«Estan apuntant a entrar-li pels ulls als usuaris ...» Estem totalment d'acord
Coincideixo nois! Em sembla fantàstic el que planteja Martín en aquest article, perquè generalment es critica Ubuntu només x criticar (trolls) i moltes vegades a l'aprofundir en els arguments ens adonem que 1) no són certes o 2) altres distros fan el mateix o «pitjor». En definitiva, és un interessant debat el que obre Martín. Sincerament, desconeixia l'existència d'aquestes llicències de contribució. És clar, la seva existència és lògica però mai havia pensat sobre el tema.
Et felicito Martín! Un altre excel·lent article!
Pau.
Molt interessant el teu article, com diuen per ahi «ningú sap per a qui treballa» Per això sempre llegim els contractes!
És bo l'interrogant, perquè no és una qüestió de lleis, sinó estratègica. Una cosa és el dret d'autor, una altra la llicència, que pot ser qualsevol.
El que es cedeix és el dret d'autor. I Canonical distribueix, en principi, amb la Free Software License, pot, arribat el cas de ser necessari, modificar els termes de la llicència. Aquí entra a jugar la interpretació que es faci de «other license terms». Ja que «altres termes de llicència» no és igual a «una altra llicència».
En el cas de Fedora, gairebé el mateix, només que Fedora - Red Hat no assumeix el compromís de llicenciar o subllicenciar sota cap llicència. Pot fer-ho on, quan i com vulgui. Fins i tot, a diferència de Canonical, Fedora - Red Hat expressament esmenta que, davant d'un litigi a conseqüència de l'codi cedit, «et fas només i la cessió es cau». Canonical l'única referència que fa a això és la de «prohibir la cessió de treball sense dret o que sigui producte de l'contracte o contracte laboral amb tercers». Una cosa lògica en tots dos casos, és el quelcom semblant a Drets Reals i els «vicis ocults de la cosa». Quan compres alguna cosa i després descobriu que tenia vicis, defectes, tals que, de conèixer-los per endavant no haguessis comprat, podis tirar enrere la compravenda i més si el venedor era de mala fe. Bé, aquestes clàusules plantegen una cosa semblant.
L'avantatge principal que obtenen els que facin servir CLA és, i prenent com a exemple a Canonical: Si vós desenvolupador, modifiqueu o desenvolupes programari comprès en el catàleg que s'adjunta al CLA, cedeixes el copyright garantint que no violes patent i podis fer-ho. Així també et compromets a no exercir cap acció contra Canonical, qui rebi el programari de Canonical, o qui rebi el Programari mitjançant la llicència per al Programari Licence. Així mateix, Canonical no fa valer res contra teva, inclòs el cas que Canonical canviés de llicència. Hi ha una mena de protecció mútua, és clarament un Holder, res més. Tant és així que vós, desenvolupador, malgrat haver cedit el copyright, podis seguir fent el que vulguis amb el codi, però has d'avisar a Canonical i respectar el marc de l'CLA, que tampoc és molt estricte i acaba beneficiant a tots dos. És a dir, les finalitats 1 i 2 de l'post.
Em segueix donant voltes al cap el CLA de Fedora - Xarxa Hat, no pel de «atorgar llicències», sinó pel que se l'autoritza a oferir i / o vendre directament el codi.
En aquests dies li dono una volta a altres CLA, dels esmentats.
Excel·lent l'article, molt ben documentat, redactat i amb una bona recerca de fons. Coses així són tan difícils de veure en aquests dies! No només a internet, sinó també en el supòsit «periodisme d'investigació» dels altres mitjans.
Pel que fa a el tema, no tenia idea de l'existència d'aquestes llicències i francament no em sembla tan lògica la seva existència. Excepte en els casos on es modifiqui codi de Canonical, però la GPL no estipula una cosa semblant, si haver de cedir els drets d'autor? No entenc la diferència entre cedir-li els drets a l'empresa o que només prengui el projecte i el segueixi pel seu compte, donat per exemple que el programari estigui llicenciat sota la GPL, sota altres llicències que permeten el re llicenciament seria un altre cantar.
Per aquí és una bestiesa el que dic, les lleis no són el meu fort.