Hurd: el nucli que no va ser

Hurd és el nucli original de sistema operatiu GNU de el projecte de el mateix nom fundat per Richard Stallman. El desenvolupament de Hurd va començar el 1990, però mai es va alliberar la seva versió final, esperada per al 2002. Per això, el seu lloc en el sistema operatiu GNU el va ocupar el nucli Linux.

Però en realitat el desenvolupament de Hurd mai es va aturar, com es pot apreciar en el vídeo produït amb codeswarm que pren totes les contribucions realitzades a l'repositori de Hurd des de 1991 fins al 2010 i les converteix en una animació 3D, on cada punt representa un canvi a un arxiu que s'alinea al voltant de el nom de l'programador que ho va realitzar.

Vull més detalls sobre Hurd

GNU Hurd és un conjunt de programes servidors que simulen un nucli Unix que estableix la base de el sistema operatiu GNU. El Projecte GNU ho ha estat desenvolupant des de 1990 com a programari lliure, distribuint sota la llicència GPL.

Hurd intenta superar els nuclis tipus Unix pel que fa a funcionalitat, seguretat i estabilitat, tot i mantenint-se compatible amb ells. Això s'aconsegueix gràcies a que Hurd implementa l'especificació POSIX (entre d'altres), però eliminant les restriccions arbitràries als usuaris.

A diferència de la majoria de nuclis tipus Unix, Hurd s'erigeix ​​damunt d'un micronucli (actualment només està suportat Mach, encara que va existir un projecte ara discontinuat per poder executar Hurd en el micronucli de segona generació L4), responsable de facilitar-li els serveis d'un nucli més bàsics: coordinar l'accés a el maquinari (a la CPU -mitjançant multiproceso-, a la memòria RAM -mitjançant gestió de memòria-, ia altres dispositius de so, gràfics, emmagatzematge, etc).

Hi ha altres sistemes tipus Unix que s'executen sobre de l'micronucli Mach, com OSF / 1, NEXTSTEP, Mac OS X, Lites i MkLinux. Tots ells estan implementats com un únic servidor. Per tant, substitueixen el nucli monolític dels sistemes Unix tradicionals amb dos elements, el micronucli i el servidor Unix.

En canvi, Hurd consisteix en múltiples servidors executant-se simultàniament. En lloc d'un sol programa enorme que controli des del rellotge fins al maneig de la xarxa, en Hurd cadascuna d'aquestes tasques és gestionada per un servidor independent. Això fa que (teòricament, al menys) el desenvolupament de Hurd sigui molt més fàcil, ja que és menys probable que el fer canvis en un servidor tingui efectes indesitjats en altres servidors. D'aquí es deriva el doble acrònim recursiu: la paraula Hurd és l'acrònim de Hird of Unix-Replacing Daemons (en espanyol: «Hird» de dimonis que reemplacen a Unix). Al seu torn el terme Hird significa Hurd of Interfícies Representing Depth ( «Hurd» d'interfícies que representen profunditat). Tant Hurd com Hird en anglès americà es pronuncien com herd (en espanyol: rajada), per la qual cosa GNU Hurd es podria traduir com "grup de nyus».

En el disseny original de Mach una de les principals fites va ser aquest tipus de «conjunt de servidors», però sembla que Hurd és el primer a implementar aquest disseny sobre un micronucli Mach (encara que QNX és similar, però basat en el seu propi micronucli). No està clar per què no hi va haver cap implementació de múltiples servidors anterior, encara que sembla que els grups que treballaven en Mach estaven massa ocupats en aquest per dedicar-se a el sistema operatiu en la seva totalitat. Hurd intenta, a més, ser portable entre micronuclis.

Com utilitzar Hurd?

La distribució Hurd més funcional és la proveïda per Debian. Per a més informació, et suggereixo que vegis la pàgina de el projecte Debian GNU / Hurd.

A més, hi ha altres formes d'utilitzar Hurd:

1.- Instal·lant una distribució GNU / Hurd. A més de Debian GNU / Hurd, que és la més estable i funcional, hi ha altres distribucions GNU / Hurd: Arc, NixOS, Etc

2.- Corriéndolo sota Xen. Xen és un monitor de màquina virtual de codi obert. L'objectiu de el disseny és poder executar instàncies de sistemes operatius amb totes les seves característiques, de forma completament funcional en un equip senzill. Xen proporciona aïllament segur, control de recursos, garanties de qualitat de servei i migració de màquines virtuals en calent. Els sistemes operatius poden ser modificats explícitament per córrer Xen (encara que mantenint la compatibilitat amb aplicacions d'usuari). Això permet a Xen assolir virtualització d'alt rendiment sense un suport especial de maquinari.

3.- Executant des d'una imatge qemu o des d'un Livecd.

And these web pages are a living proof of the usability of the Hurdes, es they are rendered on a Debian GNU / Hurd system.

Fonts: Hurd &  Wikipedia